Informació
Què és el liquen?
En dermatologia, «liquen» és un terme que descriu un tipus de lesió de la pell, generalment petita, plana o lleugerament elevada i amb picor. Hi ha diferents malalties que porten aquest nom.
01
Tipus de liquen
Liquen esclerós vulvar
El liquen esclerós (LE) és una dermatopatia inflamatòria crònica i progressiva que habitualment afecta la regió anogenital (85–90%).
La veritable prevalença del LE és desconeguda. Tot i que és un dels motius de consulta ginecològica més freqüents en dones postmenopàusiques, probablement la seva prevalença està infraestimada. Els registres existents indiquen que 1 de cada 30 dones adultes (al voltant d'un 3%) i 1 de cada 1.000 nenes (0,1%) presenten LE.
El LE es diagnostica més freqüentment en persones de raça caucàsica. Aquest fet pot estar relacionat amb un millor accés al sistema sanitari, però també podria suggerir una associació amb factors genètics (familiars) o autoimmunes.
Liquen pla
El liquen pla (LP) és una malaltia inflamatòria de l'epiteli escatós estratificat d'etiologia desconeguda. Sovint afecta la pell, els annexos cutanis (ungles i fol·licles pilosos), la mucosa oral i la mucosa genital.
El LP erosiu, també conegut com a LP de les mucoses, és la forma més freqüent a la vulva; s'associa a una alta morbiditat i pot produir un dany tissular important amb dolor, secreció i trastorns urinaris i sexuals.
L'afectació concomitant de la mucosa oral i genital per LP erosiu és relativament freqüent i, atesa la seva importància clínica, aquest quadre clínic s'anomena «síndrome vulvovaginogingival».
Liquen simple crònic
El liquen simple crònic (LSC) o neurodermatitis és una dermatosi que es desenvolupa com a conseqüència del rascat crònic. Pot aparèixer en qualsevol part de la pell, inclosa l'àrea genital.
En els homes afecta predominantment l'escrot, i en les dones els llavis majors. Aquesta malaltia constitueix una de les causes més freqüents de pruïja vulvar primària.
Afecta habitualment adults, amb predominança de dones respecte als homes, a qualsevol edat, però més freqüentment entre els 30 i els 50 anys.
Diferències clau
| Liquen esclerós | Liquen pla | Liquen simple crònic | |
|---|---|---|---|
| Zona afectada | Genitals | Pell i mucoses | Qualsevol zona |
| Color típic | Blanc | Violaci | Envermellit o fosc |
| Causa | Autoimmune probable | Autoimmune | Rascat repetit |
| Risc de càncer | Sí, pot fer-ne | Rarament | No habitual |
02
Causes
La causa del liquen esclerós vulvar (LEV) és desconeguda. Es pot associar en alguns pacients (i/o en els seus familiars propers) amb malalties autoimmunitàries, com ara trastorns tiroidals o vitiligen.
Les malalties autoimmunitàries s'originen quan les cèl·lules i proteïnes que el cos utilitza per defensar-se de les infeccions comencen a danyar els mateixos teixits de l'organisme.
L'estrès és un factor que pot desencadenar la malaltia o produir un brot. Les lesions poden empitjorar amb la irritació de la pell, per exemple amb el rascat de la zona, o per qualsevol infecció cutània (fongs o bacteris).
El LEV no és infecciós ni contagiós. No pot ser transmès a la parella sexual.
03
Símptomes i signes
Símptomes
Pruït vulvar
Símptoma principal de la malaltia. En alguns casos s'associa a coïssor, cremor o sensació d'ardor. Sovint és vespertí i pot ser tan intens que interfereix amb el son.
Dispareunia
El dolor durant les relacions sexuals i altres formes de disfunció sexual són freqüents. En les fases inicials la inflamació explica les molèsties; en les fases avançades, les seqüeles (estenosi de l'introit, fissures, etc.) causen dolor o fins i tot la impossibilitat de mantenir relacions sexuals.
Disúria
Dificultat miccional. Es dona en fases avançades de la malaltia, generalment secundària a la fusió dels llavis menors sobre el meat uretral.
Simptomatologia anal
L'afectació de la pell perianal és relativament freqüent i pot produir símptomes com pruït anal, defecació dolorosa, fissures anals i sagnat. En les nenes, el restrenyiment crònic pot ser un símptoma de presentació.
Signes
Petites fissures a la pell i úlceres de manera espontània o a causa de la fricció.
Taques blanquinoses.
Canvis anatòmics: pèrdua del teixit vulvar (desaparició o fusió dels llavis menors, estrenyiment de l'introit vaginal, fusió del caputxó del clítoris).
En rares ocasions, pot dificultar la micció.
No involucra la vagina.
04
Diagnòstic
Metges familiaritzats amb la malaltia poden diagnosticar-la simplement examinant la pell i reconeixent-ne l'aparença característica. El diagnòstic habitualment es confirma mitjançant una biòpsia de pell.
Això significa prendre una mostra de la pell afectada després de l'aplicació d'un anestèsic local. La pell s'examina al microscopi. Aquest procediment és molt senzill i pot ser realitzat a la consulta mèdica.
El liquen pot ser asimptomàtic. És fonamental fer controls regulars amb el ginecòleg o dermatòleg, ja que el liquen esclerós pot augmentar lleugerament el risc de complicacions a llarg termini.
05
Mites i realitat
“És una malaltia de transmissió sexual”
El liquen esclerós no és contagiós i no es transmet per via sexual. No és una infecció.
“Només afecta dones grans”
És més freqüent en dones postmenopàusiques, però també pot aparèixer en nenes, dones joves i homes.
“És causat per mala higiene”
No té relació amb la higiene. És una malaltia inflamatòria amb possible component autoimmune i genètic.
“No té tractament”
Tot i que és crònic, sí que té tractament. Els corticoides tòpics d'alta potència solen controlar els símptomes i prevenir complicacions.
“Sempre es converteix en càncer”
Hi ha un petit risc augmentat de càncer vulvar en casos no controlats, però amb seguiment mèdic adequat el risc és baix.
“És només un problema estètic”
Pot causar picor intensa, dolor, fissures i molèsties en les relacions sexuals. És una malaltia real que necessita seguiment.
06
Tractaments
No existeix una cura definitiva per al LE, però els símptomes poden ser tractats molt eficaçment. El tractament adequat s'orienta a prevenir una major inflamació i cicatrització a la zona.
Corticoides tòpics
Els corticoides d'alta potència són el tractament principal. Aquests tractaments són molt segurs i poden utilitzar-se a l'àrea genital. Habitualment, una dosi de la mida d'un pèsol és suficient. El tractament no s'ha de suspendre llevat que ho indiqui el metge o metgessa, ja que el LE pot recidivar. Moltes pacients refereixen que les cremes hidratants habituals poden ser de gran ajuda quan s'utilitzen en combinació.
Làser de CO₂
Alguns estudis han explorat l'ús de làser de CO₂ fraccionat per a casos de liquen esclerós vulvar crònic, especialment quan hi ha cicatrius o estenosis que dificulten la funció sexual. Els resultats indiquen que pot millorar l'elasticitat de la pell, reduir el dolor i la picor, però no tracta la causa de la malaltia. Sol considerar-se només en casos resistents al tractament mèdic habitual.
Radiofreqüència
S'ha estudiat la radiofreqüència fraccionada o microablativa per rejuvenir i hidratar la mucosa vulvar. Pot aportar millora temporal de la sequedat i de la relació sexual dolorosa, però tampoc cura la malaltia ni substitueix els corticoides tòpics. És un tractament complementari i sempre sota seguiment mèdic especialitzat.
Tècniques regeneratives
S'han iniciat tècniques regeneratives com: plasma ric en plaquetes, ones de xocs, cèl·lules mare. El tractament adequat ha de ser individualitzat per cada dona i sempre acompanyat i controlat per un equip d'especialistes multidisciplinar.
07
Conviure amb el liquen
Tenir cura de la zona genital és essencial per reduir molèsties i prevenir lesions. Aquí trobaràs alguns consells pràctics.
Higiene suau
Evitar l'ús de sabons i gels agressius. La neteja diària es pot fer només amb aigua tèbia, o amb un sabó molt suau, sense fregar.
Durant la nit
Moltes dones noten que els símptomes empitjoren durant la nit. És important mantenir les ungles curtes per evitar lesions accidentals mentre es dorm.
Relacions sexuals
L'ús de lubricants suaus pot alleujar la fricció. Si hi ha sequedat o estàs propera a la menopausa, consulta el metge sobre l'ús d'estrògens vaginals.
Roba i higiene íntima
Porta roba ampla i calces de cotó, preferiblement sense tints. Evita tampax o compreses que puguin irritar la zona.
Hidratació de la pell
Hidratar la pell amb olis naturals com els de coco o ametlles ajuda a mantenir-la suau i protegida.
Benestar general
L'estrès, la falta d'exercici o la deshidratació poden empitjorar els símptomes. Mantenir una rutina d'activitat física, hidratar-se adequadament i gestionar l'estrès contribueix al benestar general.
Vida laboral
Les persones amb liquen esclerós poden experimentar picor intensa, dolor o fissures, que dificulten concentrar-se i mantenir el rendiment habitual. Determinades activitats, com estar assegut llargues hores, realitzar treball físic o portar roba ajustada, poden empitjorar les molèsties.
A més de les dificultats físiques, el liquen esclerós pot generar estrès, ansietat o vergonya, afectant la confiança i la relació amb companys o clients.
En moments de brots intensos, és possible que calguin visites mèdiques o baixes temporals. Adaptar el lloc de treball —com fer pauses regulars, utilitzar roba còmoda i seguir el tractament mèdic— pot ajudar a minimitzar l'impacte.